"Plorar, plorar; vermell, vermell; silenci, silenci; divertit, divertit"

(Llegit avui a El Periodico)

El matrimoni nord-americà Deborah i Roger S. Fouts ha estat a Barcelona, convidat per CosmoCaixa i per la Fundació Mona, per divulgar les conclusions dels seus més de 40 anys de treball amb ximpanzés en l'àmbit de la lingüística. El resultat d'aquesta investigació és que aquests primats no només han après a comunicar-se amb el llenguatge dels signes, sinó que han après a utilitzar els signes per mentir i fer poesies.

 

Roger i Deborah Fouts, dimecres, a CosmoCaixa. RICARD CUGAT 

 

Roger i Deborah Fouts, amb la ximpanzé Washoe, en una imatge d'arxiu. EL PERIÓDICO

Aquests científics, els dos psicòlegs comparatius de l'Institut de Comunicació entre Humans i Ximpanzés de la Universitat Central de Washington, han dedicat la seva vida a combatre la idea que el llenguatge és el "últim bastió" de la singularitat humana. L'estiu que ve es podran jubilar sabent que han complert la seva missió i que han pogut "tancar la boca" a molts científics --entre ells el lingüista Noam Chomsky-- que durant dècades negaven aquesta possibilitat.
Els Fouts són continuadors dels treballs iniciats en els seixanta per un altre matrimoni --els també psicòlegs Allen i Beatrice Gardner-- als quals la NASA va cedir la ximpanzé Washoe després que l'agència espacial abandonés la seva investigació sobre aquests animals. Abans que els Gardner, diversos equips havien intentant ensenyar el llenguatge oral a un ximpanzé. Però en sis anys aquest només va poder pronunciar, i no clarament, quatre paraules: mama, papa, tassa i a dalt.

El cas de Washoe

Els Gardner, en canvi, van introduir a Washoe en un ambient humà on només es parlava el llenguatge de sordmuts. Els Gardner i el seu equip, on Roger Fouts va començar com a becari, creien que la vocalització dels ximpanzés era involuntària, com el so que fa un humà si es dóna un cop al dit amb un martell, i van apostar per aprofitar el moviment natural de les seves mans (com utilitzen els exemplars salvatges, amb dialectes propis) i van decidir criar Washoe com una nena sorda, amb el llenguatge de signes dels EUA.
La primat va aprendre més d'un centenar de signes veient com es comunicava l'equip, i així podia demanar menjar o que la rasquessin, o expressar conceptes complicats com "estic trist" o demanar perdó.
Quan els Gardner van decidir cedir Washoe a un centre d'Oklahoma, Roger Fouts va aconseguir que la traslladessin amb ell a Washington per seguir investigant, fins a la mort de la ximpanzé el 2007. En tots aquests anys, el matrimoni d'investigadors va poder veure com Washoe va traslladar el llenguatge a la seva família, els ximpanzés Tatu, Dar i Loulis --una cria adoptada que va aprendre els signes sense intervenció humana-- fins a nivells sorprenents: arribaven a parlar ells sols mentre "llegien" una revista, ja que són capaços de posar nom al que veuen a les fotos (beguda, menjar, gelat, sabates...).

Gravacions reveladores

"Parlen com una família; si uns discuteixen, s'intenta posar pau; quan Loulis li prenia una revista a Washoe, ella el maleïa i li deia 'brut'", ha explicat Deborah, que assegura que els primats també saben utilitzar els signes per mentir. Així, en una gravació es veu com Dar va fer creure a Washoe que Loulis li havia pegat i es va tirar a terra assenyalant-lo i demanant amb signes a la seva mare una "abraçada". Aquesta va acabar renyant el suposat agressor.
Més sorprenent si pot ser resulta una altra gravació en la qual un dels ximpanzés repetia "plorar, plorar; vermell, vermell; silenci, silenci; divertit, divertit", un enigma per a l'equip fins que un amic poeta de la parella va apuntar que els signes d'aquestes paraules eren similars i que es tractava d'una al·literació de la llengua de signes, una composició poètica. "Hi ha proves que són capaços d'aprendre els signes, d'ordenar-los i conversar, tenen una sintaxi, fins i tot són capaços d'inventar i transmetre'ls", remarca Roger Fouts.